COMENTARI TEXT UNITAT 1

TEXT

“…La majoria dels primers filòsofs només van considerar principis aquells que es produeixen sota la forma de la matèria, ja que van afirmar que l’element i principi primer de totes les coses és aquell a partir del qual totes les coses existeixen i arriben per primer cop a l’ésser..., perquè cal que hi hagi alguna substància natural, una o múltiple, de la qual neixin les altres mentre aquesta es conserva.

Pel que fa al nombre i a l’espècie d’aquest principi, no tots ells coincideixen, sinó que Tales, l’introductor d’aquest tipus de filosofia, diu que és l’aigua, prenent aquesta idea possiblement del fet que veia que l’aliment de tots els éssers és humit (...).

Anaxímenes i Diògenes afirmen que l’aire és anterior a l’aigua i què, entre els cossos simples, l’aire és el principi per antonomàsia. Per la seva banda, Heràclit afirma que ho és el foc, i Empèdocles, encara, hi afegeix la terra com a quart element i afirma que ho són tots quatre”.

ARISTÒTIL: Metafísica

COMENTARI

1.       INTRODUCCIÓ.  Tema i context

Aquest fragment de la Metafísica d’Aristòtil ( s. IV aC.) parla dels primers filòsofs, els filòsofs de la physis, els quals tenien com a objectiu explicar els fenòmens naturals de forma racional. La filosofia neix a les colònies gregues al segle VI aC. en unes condicions molt favorables per l’argumentació científica perquè a les colònies hi havia absència d’autoritat política i religiosa i un gran intercanvi comercial i cultural. Dins d’aquest  escenari els mites van començar a cedir terreny a les explicacions lògiques fonamentades en l’observació. Aquest canvi de paradigma, anomenat el pas del mite al logos va transformar de forma gradual l’univers arbitrari dels déus en un món regit per lleis i sotmès a un ordre (kosmos)

2.       ESTRUCTURA FORMAL I ANÀLIS D’IDEES

Primerament, cal dir que, podem dividir el text en tres parts que giren entorn a dues temàtiques relacionades entre sí. En la primera part del text, l’autor presenta la definició  presocràtica de l’arkhé i les seves característiques, en el segon paràgraf fa una exposició de les propostes filosòfiques de alguns dels pensadors més rellevants.

Per aquests primers pensadors l’arkhé és un principi material què és origen i essència de totes les coses. Les inquietuds d’aquests pensadors milesis anaven dirigides inicialment cap a qüestions cosmològiques, és a dir, relatives a l’ordre de la realitat: uns éssers desapareixen i en el seu lloc sorgeixen altres. La renúncia a apel·lar a un déu cada cop que no s’entén alguna cosa ens condueix a admetre que si uns elements esdevenen uns altres és perquè tots parteixen d’un principi comú que els modifica.

 Aristòtil descriu l’arkhé com a substància natural i material, que pot ser una o múltiple i que ha de ser causa. Ha de ser natural i material perquè els filòsofs de la physys volien fugir dels elements mitològics i sobrenaturals. Per aquest mateix motiu havia de ser causa i no causat perquè no podia dependre d’un altre sinó que devia explicar l’origen de totes les coses. Podia ser una o múltiple perquè aquests primers pensadors esbrinaren  propostes monistes i pluralistes.

Finalment, l’autor exposa les propostes de l’escola de Milet, Tales l’aigua, Anaxímenes i Diogènes  l’aire, Heràclit el foc i Empèdocles, el pluralista afegeix la terra i crea la teoria dels quatre elements. Totes aquestes tesis  són materialistes i animistes ( hilozoisme) ,  és a dir suposen que la matèria és anímica i que hi ha sensibilitat i/o atracció en les seves actuacions. Tales observa que tot prové de l’aigua i tot torna a l’aigua. Anaxímenes considera que l’aire és anterior a l’aigua perquè transforma l’aigua quan es refreda o quan s’escalfa.  Heràclit, per a qui tot és canvi, proposa el foc perquè és un element transformador, ninguna cosa és indiferent al foc. Empèdocles fa una teoria eclèctica on integra les tesis dels seus predecessors, aquests quatre elements amb dues forces contràries, l’amor i l’odi, s’alternen en la unió i la separació dels elements que constitueixen la realitat en un  esdevenir que és un etern retorn.

3.       OPINIÓ I ACTUALITZACIÓ

Respecte al tema, la recerca de l’arkhé cal dir que en l’actualitat els físics continuen investigant l’origen i causa de la matèria. La física quàntica  descriu  la dualitat onda-partícula on un mateix fenomen pot ser percebut com a matèria i com a energia.  L’ actitud contemplativa dels primers filòsofs s’ha perdut quan la ciència i la tecnologia van convertir-se en una gran empresa amb l’objectiu de treure el màxim profit a la natura. Actualment el saber és poder ha arribat al punt de posar en greu perill la naturalesa fins el punt que en el darrer segle han nascut ciències noves com l’ecologia i la bioètica.

Per altra banda, el corrent filosòfic d’origen presocràtic que té més presencia en la ciència avui dia és el pitagòric. La matemàtica és el fonament i l’eina essencial per l’estudi de la physis i així mateix també per l’estudi de les ciències socials i polítiques.