junio 28, 2010

TEXTOS UNITAT 1


1.
“…La majoria dels primers filòsofs només van considerar principis aquells que es produeixen sota la forma de la matèria, ja que van afirmar que l’element i principi primer de totes les coses és aquell a partir del qual totes les coses existeixen i arriben per primer cop a l’ésser..., perquè cal que hi hagi alguna substància natural, una o múltiple, de la qual neixin les altres mentre aquesta es conserva.
Pel que fa al nombre i a l’espècie d’aquest principi, no tots ells coincideixen, sinó que Tales, l’introductor d’aquest tipus de filosofia, diu que és l’aigua, prenent aquesta idea possiblement del fet que veia que l’aliment de tots els éssers és humit (...).
Anaxímenes i Diògenes afirmen que l’aire és anterior a l’aigua i què, entre els cossos simples, l’aire és el principi per antonomàsia. Per la seva banda, Heràclit afirma que ho és el foc, i Empèdocles, encara, hi afegeix la terra com a quart element i afirma que ho són tots quatre”.
ARISTÒTIL: Metafísica
- Enumera les característiques que Aristòtil atribueix en el text a l’arkhé.
- Quines raons podrien tenir aquests primers filòsofs per considerar l’aigua, l’aire o el foc com a principi o arkhé de totes les coses?

2.
“...Heràclit, en canvi, com que creia que l’home està organizat per al coneixement de la veritat amb dos mitjans, la sensació i la raó, considera que, d’aquestes, la sensació no és digna de fe, anàlogament als físics ja esmentats, mentre que va suposar que la raó era adequada per jutjar. Almenys qüestionava la sensació quan diu, textualment: “els ulls i les orelles són mals testimonis per als homes quan tenen ànimes bàrbares”.
SEXT EMPÍRIC: Contra els matemàtics.
- De quins mitjans se serveix l’home per conèixer?
- Quin és el mitjà més fiable?


3.
“...Doncs bé, t’explicaré, escolta amb atenció la meva paraula, quins són els únics camins d’investigació que poden ser pensats; l’un: que és i no és possible no ésser; és el camí de la persuasió (acompanya efectivament la veritat); l’altre: que no és i és necessari no ésser. Et mostraré que aquest camí és completament inescrutable; no coneixeràs, en efecte, allò que no és (ja que és inaccessible) ni ho mostraràs”.
PARMÈNIDES DK. 28 B 2-3.
“...Resta un sol camí explicable: que és. I d’aquest camí n’hi ha signes abundants: que, en tant que existeix, és inengendrat i imperible; íntegre, únic en el seu gènere, indestuctrible i plenament realitzat; mai no fou ni serà, ja que ara ho és tot alhora, un continu.
PARMÈNIDES DK. 28 B 8.
- Quin camí cal seguir per investigar? Per què?
- Enumera les característiques de l’ésser segons Parmènides.


4.
“...Els principis de totes les coses són els àtoms i el buit; totes les altres coses són (objecte d’) opinions... Les qualitats només existeixen per convenció; per naturalesa només hi ha àtoms i buit.

DEMÒCRIT DK. 68 A 1.


- Què vol dir Demòcrit quan afirma que “les qualitats només existeixen per convenció”?




CRITERIS D'AVALUACIÓ 2n BATXILLERAT


- PROVES ESCRITES
1.Explicar breument el contingut del text, identificant el tema o problema plantejat, explicitant les idees principals, analitzant l’estructura lògica i retòrica i situant el text dins el context corresponent. (25% DE LA NOTA).
2.Explicar una expressió, un concepte o aspecte concret que aparegui en el text, tot posant-lo en relació amb la filosofia de l’autor i amb el bloc de continguts al que pertany l’autor del text. (25%).
3.Relacionar els continguts del text amb altres elements no especificats i que pertanyin a un bloc diferent del que pertany l’autor del text. (25%)
4.Explicació raonada, utilitzant els coneixements i la terminologia treballada, de la seva visió personal sobre el tema, valorant la seva actualitat. (25%)
5. Les preguntes d'opinió personal han d'estar fonamentades (en l'anàlisi, l'experiència, la tradició, la intuïció, l'autoritat, la Història, les creences), han d’estar expressades amb coherència i han de ser dignes, en el sentit de ser respectuoses amb els drets fonamentals.

- EXPOSICIONS ORALS
1.Exposar oralment, de manera clara i analítica les característiques d'un corrent de pensament, d'un o més autors, d'una època històrica i/o de les pròpies idees sobre un problema filosòfic actual aplicant els conceptes, raonaments i terminologia que ens ofereix la Història del pensament.
2.Ordenar i situar cronològicament els principals autors i corrents del pensament i establir relacions entre ells.
3.Elaborar, individualment o en equip, síntesis, esquemes i taules on la filosofia i la ciència, es relacionin amb els esdeveniments històrics.
4. Utilitzar les TIC per a la recerca i enriquir les presentacions amb animacions, imatges, vídeos, musiques, activitats...
5. Motivar la participació dels companys que fan d'auditori interactuant i proposant activitats; hem de ser conscients que som agents de comunicació.

- ACTITUDINALS
1.Reconèixer i criticar les idees de caràcter excloent i discriminatori, com el esclavisme, androcentrisme i el etnocentrisme, que apareixen eventualment en els discursos filosòfics de diferents èpoques, i valorar positivament els intents per superar-los.
2. Criticar la nostra pròpia concepció del món descobrint els nostres condicionaments culturals i obrir l'horitzó de la nostra activitat cognitiva.
3. Apreciar la capacitat de la raó per a formular explicacions sobre la realitat i com orientadora de l'acció humana.
4. Reconèixer la implicació dels sistemes filosòfics i científics en el desenvolupament històric de les idees i dels canvis socials.
5.Valorar la recerca de solucions a les contradiccions implícites en la naturalesa humana, en la nostra relació amb la natura i en les relacions socials entre homes i dones al llarg de la Història.

UNITATS DIDÀCTIQUES HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

A. Filosofia grega: dels presocràtics a l’ hel•lenisme.
1. El naixement de la filosofia. Els primers filòsofs.
2. Sòcrates i els sofistes
3. L’ idealisme de Plató.
4. La filosofia d’ Aristòtil.
5. L’hel•lenisme.

B. Filosofia medieval i renaixentista.
6. Pensament medieval i renaixentista:
Neoplatonisme, escolàstica, nominalisme i humanisme.

C. Filosofia moderna.
7. Racionalisme cartesià i nova ciència.
8. L'empirisme anglès.
9. L’ idealisme trascendental kantià.

D. Filosofia contemporània.
10. Marx i el marxisme.
11. Nietzsche i el vitalisme.
12. La filosofia del segle XX i el pensament d’Hanna Arendt.

junio 16, 2010

Comencem

Pensant en el pròxim any que arribarà d'aquí a uns mesos, he pensat que podria obrir un blog per facilitar informació, idees i materials que poden ajudar a l'alumnat d'història de la filosofia a aprendre i entendre aquesta assignatura.
Espero que us sigui de profit i que m' ajudeu a completar-lo amb els vostres comentaris i idees.