TEXTOS UNITAT 8

1.

“Encara que sembli estrany, malgrat això, ho confirma l’experiència de cada dia, i pot ser que no causi tanta sorpresa si considerem les raons i les maneres pels quals es pot endevinar que certes doctrines, que no tenen altre origen que la superstició de la infantesa o l’autoritat dels ancians, pugin assolir, amb el transcurs del temps i l’assentiment dels veïns, la dignitat de principis religiosos o morals. Perquè tots aquells que es prenen el màxim interès ( com s’acostuma a dir ) a inculcar als seus fills els bons principis (i n’hi ha pocs que no tinguin una bona acumulació de bons principis, en els quals ells mateixos creuen), infonen en l’enteniment, encara incaut i sense prejudicis (perquè el paper en blanc és apte per rebre qualsevol impressió), aquestes doctrines que volen que es retinguin i que es professin. Aquestes doctrines, ensenyades als nens des que comencen a tenir enteniment... arriben, d’aquesta maner, a ser considerades veritats innates, inqüestionables i evidents per si mateixes”.

J. Locke, Assaig sobre l’enteniment humà

- Com arriben les doctrines a ser considerades veritats religioses o morals?

2.

Crítica a la metafísica

“ No tenim cap idea sobre substàncies de qualsevol gènere, perquè només tenim idees d’allò que es deriva d’alguna impressió, i no tenim impressió de cap substància, sigui material o espiritual. No coneixem res més que qualitats i percepcions particulars. Pel que fa a la nostra idea de cos, un préssec, per exemple, és només la idea d’un particular gust, color, figura, mida, consistència, etc".

D. Hume, Compendi d’un tractat de la natura humana.

- En quin consisteix la idea de cos?

3.

“...Suposem, doncs, que la ment sigui, com s’acostuma a dir, un paper en blanc, net de

tota instrucció, sense cap idea. Com arriba aleshores a tenir-ne? D’on extreu aquesta ment la quantitat prodigiosa d’idees i instruccions que la imaginació limitada i activa de l’home hi ha gravat, amb una varietat gairebé infinita? D’on extreu tot aquest material de la raó i del coneixement? Responc aquestes preguntes amb una sola paraula: de l’experiència; heus ací el fonament de tot el nostre saber, el lloc d’on, al capdavall, deriva”.

J. LOCKE: Assaig sobre l’enteniment humà.

- Quin paper té l’experiència en el coneixement?

4.

“...Em permetré d’afirmar, com a proposició general que no

admet excepció, que el coneixement d’aquesta relació en cap cas no s’assoleix per un raonament a priori, sinó que sorgeix només de l’experiència, quan trobem que objectes particulars

qualssevol estan units constantment entre ells. Presenteu un objecte a un home molt ben dotat de raó i lucidesa naturals i veureu que, si aquest objecte li és totalment nou, no serà capaç, ni amb l’estudi més meticulós de les seves qualitats sensibles, de descobrir qualsevol de les seves causes o efectes. Adam, encara que li concedíssim facultats racionals totalment desenvolupades des del seu naixement, no hauria pogut inferir de la fluïdesa i la transparència de l’aigua el fet que el podria ofegar; o de la llum i de la calor del foc, que el podria consumir. Cap objecte no revela, per les qualitats que apareixen als sentits, ni les causes que el van produir ni els efectes que en sorgeixen; i tampoc no pot la nostra raó, sense assistència de l’experiència real i de les qüestions de fet”.

D. HUME: Investigació sobre l’enteniment humà.

- A quina relació es refereix Hume en aquest text?

- Què podem conèixer sobre aquesta relació?

5.

La força del costum

“...Les forces per les quals operen els cossos són completament desconegudes. Nosalt

res en percebem tan sols les qualitats sensibles; i, quina raó tenim per pensar que les mateixes forces hagin d’estar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensibles?

Per tant, no és la raó que és la guia de la vida, sinó el costum. Només el costum determina la ment, en tota instància, a suposar que el futur és conformable al passat. Encara que aquest pas ens pugui semblar molt fàcil, la raó no seria capaç,

ni en tota l’eternitat, de dur-ho a terme”.

D. HUME: Tractat de la natura humana.

- Què significa que el costum, i no la raó, és el guia de la vida humana?

- Per què la raó no pot provar que el futur serà com el passat?

- Quines conseqüències per a la ciència i el coneixement es desprenen d’aquest text?