TEXTOS UNITAT 5

1.

“...Diuen, doncs, els estoics que la filosofia es divideix en tres parts, és a dir: en natural, moral i racional o lògica. Així la va dividir, abans que ningú, Zenó de Citi al seu llibre Del discurs, i després Crisip al seu llibre I Del discurs i també a la primera part de la seva Física (...)

Comparen la filosofia amb un animal, és a dir: la racional, als ossos i nervis; la moral, a la carn; i la natural o física, a l’ànima. També la comparen amb un ou, és a dir, la part exterior és la lògica o racional; allò que el segueix, la moral; i la física o natural, allò del centre.

Així mateix, la comparen amb un camp fecund, perquè les closes són la lògica, els fruits, la moral, i el terreny o les plantes, la física. Finalment la comparen a una ciutat emmurallada i governada per la raó.

No prefereixen una a l’altra d’aquestes parts, segons que escriuen alguns d’ells, sinó que les barregen i les ensenyen unides”.

DIÒGENES LAERCI: Vides dels filòsofs més il·lustres.

- Quines són les parts de la filosofia segons els estoics?

- Quina relació hi ha entre elles?

- Com han de ser exposades les diverses doctrines que constitueixen la filosofia? Per què?

2.

El temps i la vida

“...No és que disposem de poc temps, sinó que en perdem molt. La vida és suficientment llarga per fer coses grans si l’emprem com cal. Però qui perd el temps en foteses, qui no fa res de bo, sent, quan arriba la darrera hora inevitable, que la vida li ha fugit sense adonar-se que estava fent camí. No ens ha estat donada una vida breu, sinó que tots fem que ho sigui, i no som pobres de temps sinó que el malbaratem. Passa a l’igual d’aquells que han aconseguit grans riqueses, però que no són assenyats; tot se’ls esmuny en un instant. Si aquestes riqueses, encara que no siguin gaires, arriben a un bon administrador, creixeran quan les farà servir. Així mateix, la nostra vida és prou llarga per a qui la fa servir com cal”.

SÈNECA: De la brevetat de la vida, I, 1.

3.

“...Tota la Natura, en tant que existeix per ella mateixa, consisteix en dues substàncies: els cossos i el buit en el qual aquests estan situats, movent-se d’una banda a l’altra. Que el cos existeix per si mateix, ho declara el testimoni dels sentits, comú a tots: si la fe que es basa en els sentits no val com a criteri primer inatacable, en els punts foscos ens mancarà un principi al qual la raó pugui apel·lar per assolir la certesa. D’altra banda, si no existís el lloc i l’espai que anomenem buit, els cossos no podrien assentar-se enlloc, ni moure’s en direccions diferents”.

LUCRECI: De la natura de les coses.

- Quin és l’argument que s’utilitza per defensar l’existència del buit?

- Quin valor dóna Lucreci als sentits com a font de coneixement?

4.

La filosofia en la joventut

“...Que ningú deixi de filosofar, que ningú es cansi de filosofar pel fet de ser vell. Car ningú és jove o vell quan es tracta de la salut de l’ànima.

Qui diu que encara no té l’edat de filosofar o que li ha passat l’edat de fer-ho, fa com aquell que diu que el moment oportú per ser feliç encara no ha arribat o que ja ha passat. De manera que han de filosofar tant el jove com el vell. El vell perquè, tot i ser vell, rejoveneixi en béns pel record joiós del passat; el jove perquè sigui jove i vell alhoraa causa de la seva impassibilitat davant el futur. És necessari, doncs, meditar sobre el que ens dóna la felicitat, si quan està present ho tenim tot i, quan ens falta, fem qualsevol cosa per obtenir-la”.

EPICUR: Carta a Meneceu, 112.

5.

L’adversitat

“...Imagina que aquell que s’entristeix per qualsevol cosa s’assembla a un garrinet que, en ser sacrificat, crida i poteja. El mateix li passa a l’home que es plany, sol i en silenci, en el seu llit. Tan sols a l’ésser racional li és concedida la facultat d’acomodar-se de bon grat als esdeveniments. En realitat aquesta conformitat és quelcom necessari”.

MARC AURELI: Meditacions, X, 28.