TEXTOS UNITAT 10

1.

“...Els romàntics no desitjaven la pau i la quietud, sinó una vida individual vigorosa i apassionada. No tenien cap simpatia per l’industrialisme perquè era lleig, perquè la recerca de diners els semblava indigna d’una ànima immortal i perquè el creixement de les modernes organitzacions econòmiques interferia la llibertat individual. En el període postrevolucionari es van anar implicant en la política, gradualment, pel nacionalisme: cada nació s’havia adonat que tenia una ànima

incorpòria, que no podia ser lliure mentre els límits dels Estats fossin diferents dels de le

s nacions. En la primera meitat del segle XIX, el nacionalisme era el més vigorós dels principis revolucionaris i molts romàntics van recolzar-lo amb un total entusiasme”.

B. RUSSELL: Història de la filosofia occidental.

- Quina relació s’estableix al text entre romanticisme i nacionalisme?

2.

“...El pensament pur ha avançat cap a la contraposició d’allò que és subjectiu i allò que és objectiu; la

veritable conciliació d’aquesta contraposició consisteix a comprendre que l’antagonisme, en ser portat al seu límit absolut, es dissol per

si mateix, pel fet que en si els termes antagònics són idèntics, i no tan sols en si, sinó que la vida eterna consisteix precisament a produir eternament la contraposició i en la contraposició la unitat: aquest és el saber absolut; i la cièn-cia consisteix a conèixer aquesta unitat en tot el seu desenvolupament a través de si mateixa.

G.W.F. HEGEL: Lliçons sobre la filosofia de la història universal.

- Elabora una definició de la dialèctica hegeliana.

- Explica la relació que s’estableix entre els termes dialèctica, saber absolut i ciència.

3.

“...No podem anomenar lliure una societat, sigui quina sigui la forma de govern, si aquestes llibertats no són respectades, i cap no serà completament lliure si aquestes llibertats no hi existeixen d’una manera absoluta i sense reserva. L’única llibertat que mereix rebre aquest nom és la de buscar el nostre propi bé a la nostra manera, sempre que no intentem privar els altres dels seus béns o frenar els seus esforç

os per obtenir-la. Cadascú és el millor guardià de la seva pròpia salut, sigui física, mental o espiritual. L’espècie humana guanyarà més si deixa que qualsevol home visqui com més li agradi, en comptes d’obligar-lo a viure a gust dels seus semblants”.

J. STUART MILL: Sobre la llibertat.

- Es pot dir que la democràcia garanteix una societat lliure? Per què?

- Exposa les conseqüències que segons el text es deriven de la lliber

4.

II

“...La qüestió de si podem atribuir una veritat objectiva al pensament humà, no és una qüestió teòrica, sinó pràctica. És a la praxi on l’home ha de demostrar la veritat, és a dir, la realitat i el poder, la terrenalitat del seu pensament. (...)”.

VI

“...Feuerbach resol l’essència religiosa a l’essència humana. Però l’essència humana no és gens abstracta, inherent a cadascun dels individus. És, en la seva realitat, el conjunt de les relacions socials. (...)”.

VIII

“...Tota la vida social és essencialment pràctica. Tots els misteris que indueixen la teoria al misticisme troben la seva solució racional en la praxi i en la comprensió d’aquesta praxi”.

XI

“...Els filòsofs s’han limitat a interpretar el món de maneres diferents. Del que es tract

a és de transformar-lo”.

K. MARX: Onze tesis sobre Feuerbach.

- Quina relació s’estableix entre teoria i pràctica?

- Com entén Marx la tasca de la filosofia?

5.

“...En què consisteix aleshores, l’alienació del treball? Primerament consisteix en el fetq que el treball és extern al treballador, és a dir, no pertany al seu ésser; en el fet que en el seu treball, el treballador no s’afirma, sinó que es nega; no se sent feliç, sinó dissortat; no desenvolupa una lliure energia física i espiritual, sinó que mortifica el seu cos i arruïna el seu esperit.

Per això, el treballador només fora del treball se sent en si, i al treball se sent fora de si. Se sent ell quan no treballa i, així que treballa, deixa de sentir-se ell. El seu treball no és, per tant, voluntari, sinó forçat, és un treball forçat.

Per això el treball no és pas la satisfacció d’una necessitat, sinó solament un mitjà per satisfer les necessitats que un té fora del treball. El seu caràcter estrany s’evidencia clarament en el fet que tan aviat com deixa d’haver-hi una coacció física, o de qualsevol altra mena, hom fuig del treball com de la pesta. El treball extern, el treball en què l’home s’aliena, és un treball d’autosacrifici, d’ascetisme.

Al capdavall, per al treballador resta clara l’exterioritat del treball a partir del moment que sent que el seu treball no li pertany, no se’l sent seu, quan el que fa no pertany a ell, sinó a un altre”.

K. MARX: Manuscrits economicofilosòfics.

- Per quines raons és alienat el treball en la societat capitalista?

6.

“...Les idees de la classe dominant són les idees dominants en cada època; o, altrament dit, la classe que exerceix el poder material dominant en la societat és, al mateix temps, el seu poder espiritual dominant: la classe que té a la seva disposició els mitjans per a la producció material disposa així, alhora, dels mitjans per a la producció espiritual, la qual cosa fa que se li sotmetin, al mateix temps, per terme mitjà, les idees dels qui no tenen els mitjans necessaris per produir espiritualment.

Les idees dominants no són altra cosa que l’expressió ideal de les relacions materials dominants, les mateixes relacions materials dominants concebudes com a idees; per tant, les relacions que fan d’una determinada classe la classe dominant són també les que confereixen el paper dominant a les seves idees”.

K. MARX – F. ENGELS: La ideologia alemanya.

- Explica la relació que s’estableix en el text entre el poder material i el poder espiritual.

- Per què a la classe dominant li correspon una ideologia dominant?

7.

“...El poder polític en el seu sentit més genuí no és res més que el poder organitzat d’una classe per a l’opressió de les altres. Quan el proletariat s’uneixi forçosament com a classe en la seva lluita contra la burgesia, es constitueixi en classe dominant per mitjà de la revolució i com a classe dominant suprimeixi per la força les velles relacions de producció, suprimirà amb elles la condició mateixa dels antagonismes de classe, les classes com a tals i la seva pròpia dominació de classe. En comptes de la vella societat burgesa, amb les seves classes i els seus antagonismes, sorgirà una associació en la qual el lliure desenvolupament de cadascú serà la condició per al lliure desenvolupament dels altres”.

K. MARX – F. ENGELS: El manifest Comunista.

- Com suprimirà el proletariat la lluita de classes?

- Quina societat sorgirà de la revolució?