1.
“... Per tant, la raó pràctica sembla haver establert fermament veritats que la raó pura ( especulativa ) no pot arribar a “ conèixer “, sinó únicament a “ pensar “. No hi ha, aquí, cap mena de contradicció. La raó pràctica no aconsegueix de provar teòricament res, ni tampoc d’arribar a un veritable “coneixement”. Els postulats són, certament, exigències de la raó pràctica, però no condueixen a un coneixement, sinó a una “fe racional”. I la fe no és certesa de coneixement. Per això, l’esforç moral té sentit. Els postulats no permeten dir “jo sé”, però fan versemblant que es pugui dir “jo vull”.
I. KANT: Crítica de la raó pràctica.
2.
“...La il·lustració és la sortida de l’home de la seva minoria d’edat autoculpable. La
minoria d’edat significa la incapacitat per fer ús del seu propi enteniment sense la guia d’un altre. Un mateix és culpable d’aquesta minoria d’edat, quan aquesta no és fruit d’una mancança d’enteniment, sinó de la manca de decisió i valor per servir-se d’un mateix sense la guia d’un altre. Sapere aude! Tingues el valor de servir-te del propi enteniment!, vet aquí el lema de la Il·lustració.
La mandra i la covardia són les causes per les quals una gran part dels homes romanen, gustosament, en minoria d’edat al llarg de la vida, malgrat que ja fa temps la natura els va alliberar de tota direcció aliena (naturaliter maiorennes); i per això és tan fàcil per a d’altres erigir-se en tutors. És tan còmode ser menor d’edat! Si tinc un llibre que pensa per mi, un director espiritual que reemplaça la meva consciència moral, un metge que em prescriu la dieta, etc... llavors no necessito esforçar-me. Si puc pagar, no tinc necessitat de pensar: uns altres assumiran per mi una tasca t
an carregosa”.
I. KANT: Què és la Il·lustració?
3.
“...Però encara fa falta un tercer pas que només és propi del judici madur i viril, aquell que es basa en màximes fermes i de provada universalitat: consisteix a sotmetre a examen, no els fets de la raó, sinó la raó mateixa, bo i tenint-ne en compte tota la capacitat i aptitud per als coneixements a priori. Això ja no constitueix censura sinó crítica de la raó, una crítica en virtut de la qual no tan sols es prova que aquesta raó té límits, sinó quins són aquests límits, no simplement ignorància d’aquest o de l’altre punt, sinó la ignorància respecte a les qüestions de certa classe, la qual cosa és demostrada a partir de principis, no de conjectures”.
I. KANT: Crítica de la raó pura.
- Resumeix la tasca que Kant es proposa dur a terme.
4.
“...Fins ara s’ha suposat que tot el nostre saber s’ha de regir pels objectes. Tanmateix, tots els intents fets sota aquest supòsit amb vista a establir a priori alguna cosa que ampliï el nostre coneixement acabaven en fracàs. Intentem, doncs, per una vegada, preguntar-nos si no avançarem més en les tasques de la metafísica suposant que els objectes s’han de conformar al nostre coneixement (...)
Aquí passa el mateix que succeïa en els primers pensaments de Copèrnic. Aquest, en veure que no aconseguia explicar els moviments celestes si acceptava que tot l’exèrcit d’estels girava al voltant de l’espectador, va provar d’obtenir millors resultats fent girar l’espectador i deixant els estels en repòs”.
I. KANT: Crítica d
e la raó pura.
- Explica en què consisteix la revolució copernicana del coneixement.
5.
“...Entenc per idea un concepte necessari de raó, del qual no hi pot haver un objecte corresponent en els sentits. Els conceptes purs de raó que ara consideren són, doncs, idees transcendentals. Són conceptes de la raó pura, ja que contemplem tot coneixemen
t empíric com a determinar per una absoluta totalitat de condicions. No són invencions arbitràries, sinó que són plantejades per la natura mateixa de la raó i, per això mateix, es refereixen necessàriament a tot ús de l’enteniment. Són, finalment, transcen-dentals i ultrapassen el límit de to
ta experiència, en el camp de la qual no hi pot haver mai cap objecte que sigui adequat a la idea transcendental”.
I. KANT: Crítica de la raó pura.
- Explica què entén Kant per idea.
- Quina relació tenen les idees amb l’experiència?
6.
“...Per tant, la raó pràctica sembla haver establert fermament veritats que la raó pura (especulativa) no pot arribar a “conèixer” sinó únicament a “pensar”. No hi ha, aquí, cap mena de contradicció. La raó pràctica no aconsegueix de provar teòricament res, ni tampoc d’arribar a un veritable “coneixement”. Els postulats són, certament, exigències de la raó pràctica, però no condueixen a un coneixement, sinó a una “fe racional”. I la fe no és certesa de coneixement. Per això, l’esforç moral té sentit. Els postulats no permeten dir “jo sé”, però fan versemblant que es pugui dir “jo vull”.
I. KANT: Crítica de la raó pràctica.
- Quin grau de certesa correspon als postulats de la raó pràctica?
7.
“...D’aquesta manera la llei moral condueix pel concepte del bé suprem, com a objecte i finalitat de la raó pura pràctica, a la religió, és a dir, al coneixement de tots els deures com a mandats divins, no com a sancions, és a dir, ordres arbitràries i per si mateixes contingents d’una voluntat estranya, sinó com a lleis essencials de tota voluntat lliure per si mateixa, que, tanmateix, han de ser considerades com a mandats de l’ésser suprem, perquè nosaltres no podem pas esperar el bé suprem, que la llei moral ens obliga a posar com l’objecte del nostre esforç, més que d’una voluntat moralment perfecta (santa i bona), i al mateix temps totpoderosa, i per consegüent, per mitjà d’una concordança amb aquesta voluntat”.
I. KANT: Crítica de la raó pràctica.
- Quina relació hi pot haver entre religió i moral?
8.
“...Com que s’ha avançat tant en l’establiment d’una comunitat (més o menys estreta) entre tots els pobles de la Terra que la violació del dret en un punt de la Terra afecta tots els altres, la idea d’un dret cosmopolita no resulta una representació fantàstica ni molt menys extravagant, sinó que completa el codi no escrit del dret polític i del dret de gents en un dret públic de la humanitat, bo i essent un complement de la pau perpètua, en constituir-se com a condició per acostar-se, a aquesta pau, cada vegada més”.
I. KANT: Sobre la pau perpètua.
- Quina és la causa de la possibilitat d’un dret cosmopolita que condueixi a una pau estable?
No hay comentarios:
Publicar un comentario