TEXTOS PLATÓ. UNITAT 3

1.

“...Com que això és així, cal admetre que existeix una primera realitat: allò que té una forma immutable, allò que de cap manera no neix o es mor; allò que mai no admet en si cap element que vingui d’una altra banda, allò que mai no es transforma en una altra cosa, allò que no és perceptible ni per la vista ni per cap altre sentit, allò que tan sols l’enteniment pot contemplar. Hi ha una segona realitat que porta el mateix nom: és semblant a la primera, però cau sota l’experiència dels sentits, és engendrada, sempre està en moviment, neix en un lloc determinat per desaparèixer de seguida; és accessible a l’opinió unida a la sensació”.

PLATÓ: Timeu.

- Quins dos tipus de realitat distingeix Plató en aquest text?

- Quina de les dues et sembla més important? Per què?

2.

“...Aquesta ànima no serà plantada en cap natura animal en la primera generació, sinó que aquella que hagi vist més serà plantada al fetus d’un baró que hagi de ser amant de la saviesa o de la bellesa, un cultivador de les Muses o de l’amor; l’ànima que segueix en segon lloc, en el d’un rei obedient a les lleis, o bel·licós i amb dots de comandament; la que ocupa el tercer lloc, en el d’un polític, un bon administrador de la seva hisenda o un negociant; la del quart, en el d’un home amant de la fatiga corporal, un mestre de gimnàstica o un expert en la cura del cos; la cinquena, haurà de tenir una vida consagrada a l’endevinament o a algun ritu iniciatori. A la sisena ànima li anirà bé la vida d’un poeta o la de qualsevol altre dedicat a l’art de la imitació; a la setena, la d’un artesà o llaurador; a la vuitena, la d’un sofista o un demagog; a la novena, la d’un tirà.

En totes aquestes encarnacions, el qui hagi portat una vida justa, assoleix un destí millor; el qui hagi viscut en la injustícia, un de pitjor.

PLATÓ: Fedre.

- A partir d’aquest relat, comenta la valoració que fa Plató de les diverses activitats humanes.

3.

“...N’hi haurà prou, doncs –vaig dir –, d’anomenar, igual que abans, la primera part, coneixement; la segona, pensament; la tercera, creença, i imaginació la quarta. I aquestes dues primeres juntes, intel·ligència. L’opinió es refereix a la generació, i la intel·ligència, a l’essència; i el que és l’essència amb relació a la generació, ho és la intel·ligència amb relació a l’opinió, ho és la intel·ligència respecte de l’opinió, ho és el coneixement respecte de la creença i el pensament respecte de la imaginació”.

PLATÓ: La República.

- Quins graus de coneixement surten al text? Ordena’ls segons el grau d’aproximació a la veritat.

4.

Sobre el bé suprem

“... però et creus que algú et deixarà anar sense preguntar-te – afegí – què és això que dius què és el saber suprem ?

No pas jo- vaig respondre-li – però interroga’m també tu. Dit i fet, ho has sentit no poques vegades, però ara bé no te n’adones o bé pretens altra vegada enxampar-me, o crear-me problemes. Penso més aviat que això darrer, com sigui que ja ho has sentit sovint, que la idea del bé és el saber suprem i que, indubtablement, la justícia i les altres virtuts se li adapten i es tornen útils i profitoses. I ara tens el fort pressentiment que vaig a parlar-ne, i, a més, que és un tema que no coneixem prou. I si no el coneixem prou, estàs ben segur que fins i tot si eventualment sabéssim totes les altres coses, sense aquest coneixement no en trauríem res...”

PLATÓ: La República

- Explica en què consisteix el procés d’aprenentatge i l’educació en la filosofia platònica.

- Descriu les característiques del món de la doxa i del món de l’episteme i quina relació hi

ha entre ells.

- Relaciona la teoria ètica amb la teoria política.

5.

Sobre l’ immortalitat de l’ànima

Essent l’ànima immortal, i havent nascut moltes vegades i havent vist tant la realitat d’aquí com la de l’ Hades (...), no hi ha res que ja no tingui après:

i per tant no és estrany que també sobre la virtut i sobre la resta de coses sigui capaç ella de recordar allò que, per descomptat, ja sabia abans. Perquè essent, efectivament, tota la natura homogènia, i havent-ho après tot l’ànima,no hi ha res que impedeixi que el qui recorda una sola cosa ( i això anomenem aprenentatge els homes), descobreixi ell mateix totes les altres, si és home valerós i no es cansa d’investigar. Perquè investigar i aprendre, per consegüent, no són al capdavall cap altra cosa que reminiscència.

Plató, Menó

- Quina relació hi ha entre l’aprenentatge i el record?

- Explica els trets fonamentals de l’ànima.

- Explica el significat del terme reminiscència i anamnesis.

6.

Sobre el governador savi

“...direm que és inevitable que vagin a les palpentes fins i tot els màxims a la ciutat, a les mans dels qui ho dipositarem tot ?

No, ni de bon tros – va dir.

Per tant – vaig continuar - , em penso que el just i el bell, si d’ells s’ignora que, com sigui, participen del bé, no atenyeran un guardià massa especial d’ells mateixos en el qui ignori aquest aspecte. I endevino que abans d’això ningú no en posseirà un saber suficient.

... En conclusió, la nostra constitució tindrà un ordenament total quan la custodiï un guardià que domini aquests aspectes.”

PLATÓ: La República

- Explica en què consisteix el dualisme i l’ idealisme platònic.

- Què relació hi ha en Plató entre el coneixement i l’amor.

- Descriu els graus de coneixement que ha de superar el filòsof fins arribar al bé.