TEXTOS UNITAT 1

1.

“…La majoria dels primers filòsofs només van considerar principis aquells que es produeixen sota la forma de la matèria, ja que van afirmar que l’element i principi primer de totes les coses és aquell a partir del qual totes les coses existeixen i arriben per primer cop a l’ésser..., perquè cal que hi hagi alguna substància natural, una o múltiple, de la qual neixin les altres mentre aquesta es conserva.

Pel que fa al nombre i a l’espècie d’aquest principi, no tots ells coincideixen, sinó que Tales, l’introductor d’aquest tipus de filosofia, diu que és l’aigua, prenent aquesta idea possiblement del fet que veia que l’aliment de tots els éssers és humit (...).

Anaxímenes i Diògenes afirmen que l’aire és anterior a l’aigua i què, entre els cossos simples, l’aire és el principi per antonomàsia. Per la seva banda, Heràclit afirma que ho és el foc, i Empèdocles, encara, hi afegeix la terra com a quart element i afirma que ho són tots quatre”.

ARISTÒTIL: Metafísica

- Enumera les característiques que Aristòtil atribueix en el text a l’arkhé.

- Quines raons podrien tenir aquests primers filòsofs per considerar l’aigua, l’aire o el foc com a principi o arkhé de totes les coses?

2.

“...Heràclit, en canvi, com que creia que l’home està organizat per al coneixement de la veritat amb dos mitjans, la sensació i la raó, considera que, d’aquestes, la sensació no és digna de fe, anàlogament als físics ja esmentats, mentre que va suposar que la raó era adequada per jutjar. Almenys qüestionava la sensació quan diu, textualment: “els ulls i les orelles són mals testimonis per als homes quan tenen ànimes bàrbares”.

SEXT EMPÍRIC: Contra els matemàtics.

- De quins mitjans se serveix l’home per conèixer?

- Quin és el mitjà més fiable?

3.

“...Doncs bé, t’explicaré, escolta amb atenció la meva paraula, quins són els únics camins d’investigació que poden ser pensats; l’un: que és i no és possible no ésser; és el camí de la persuasió (acompanya efectivament la veritat); l’altre: que no és i és necessari no ésser. Et mostraré que aquest camí és completament inescrutable; no coneixeràs, en efecte, allò que no és (ja que és inaccessible) ni ho mostraràs”.

PARMÈNIDES DK. 28 B 2-3.

“...Resta un sol camí explicable: que és. I d’aquest camí n’hi ha signes abundants: que, en tant que existeix, és inengendrat i imperible; íntegre, únic en el seu gènere, indestuctrible i plenament realitzat; mai no fou ni serà, ja que ara ho és tot alhora, un continu.

PARMÈNIDES DK. 28 B 8.

- Quin camí cal seguir per investigar? Per què?

- Enumera les característiques de l’ésser segons Parmènides.

4.
“...Els principis de totes les coses són els àtoms i el buit; totes les altres coses són (objecte d’) opinions... Les qualitats només existeixen per convenció; per naturalesa només hi ha àtoms i buit.

DEMÒCRIT DK. 68 A 1.

- Què vol dir Demòcrit quan afirma que “les qualitats només existeixen per convenció”?