DISSERTEM SOBRE ALGUNS PROBLEMES ARISTOTÈLICS

1. La realitat és el món o és el món un model de realitat?

2. L'ésser natural esta determinat o indeterminat?

3. Necessitem un motor o causa que expliqui el moviment? 

4. Ens podem fiar de la raó? I dels sentits? És suficient tenir raó per convèncer les altres persones?

5. En quin sentit el llenguatge és específicament humà? El llengutge és una prova de que l'home és un animal polític, per què?

6. És la lògica un mètode segur per arribar al coneixement?

7. Aristòtil va dir: " Quan les barques marxin soles, no necessitarem esclaus". Avui dia el maquinisme ha fet possible que les barques marxin soles gràcies a la tecnologia; ha representat això, l'alliberament de l'ésser humà?

8. "En el punt mitjà està la virtut". És aquest punt mitjà mediocritat o harmonia?

9. Virtut i valor són el mateix? És el mateix educar en la virtut que educar en valors?

Com fer una dissertació?

Dissertar significa discòrrer metòdicament sobre una matèria científica, filosòfica, etc., és a dir, segunit un camí que ens permeti arribar a una conclusió. a un fi.

Els següents consells, que hem dividit en dos blocs, us poden ajudar a preparar la dissertació:

1. Qualitats imprescindibles en una dissertació:

a) Qualitats intel·lectuals:

Cal expressar les idees de forma coherent, mitjançant l'ús de la lògica i del sentit comú. Per aconseguir-ho s'han de tenir en compte aquestes indicacions:

• Seguir sempre el fil. Per exemple, no podem anunciar que exposarem tres arguments a propòsit d'un tema i deixar d'analitzar-ne un.
• Explicar el sentit d'una paraula, una expressió, una tesi abans de comentar, és a dir, abans de donar l'opinió personal.
• Mantenir l'esforç de reflexió durant tota la dissertació, no fos cas que en arribar a la conclusió s'hi manifestessin febleses greus.
• No és aconsellable ni prudent fer una exposició excessivament llarga, ja que això podria obstaculitzar la realització de  l'activitat.

b) Qualitats formals:

Són les qualitats de presentació. Per fer una bona presentació cal tenir en compte:

• L'exposició ha de ser clara tant des del punt de vista lèxic com sintàctic.
• L'estil filosòfic és diferent del literari, exigeix sobrietat per expressar coherentment els pensaments que s'han d'exposar deuna manera completa i no fragmentada.
• És bàsic fer bona lletra, revisar l'ortografia i evitar les expressions familiars o d'argot.

2. Com fer la dissertació:

a) Comprensió del tema.  

S'ha d'haver entès molt bé el tema proposat perquè el més important és tractar només aquest problema. Cal preguntar-se i respondre amb claretat aquestes preguntes:

• Quin tema tracta?
• Quines són les paraules de l'enunciat?
• Quina és la relació entre el tema, els termes assenyalats i la matèria?

b) Elaboració del pla.

 Abans de començar la dissertació és imprescindible fer-se un pla previ perquè els paràgrafs quedin articulats. L'articulació pot presentar-se sota la forma de tesi, antitesi o una sintesi.

Per l'elaboració d'aquest pla, cal desenvolupar aquestes 3 parts:

• Introducció. Formular amb claredat el tema a tractar, s'han d'enunciar els termes del problema  establint una relació entre ells, una confrontació. Recorda que la dissertació és una solució a un problema.

• Desenvolupament.

 En aquest apartat el més important és la reflexió personal, que suposa un desplegament progressiu del pensament basant-se en arguments racionals. Per fer-ho cal considerar aquests aspectes: 

- El pensament ha de progressar, cal que en cada paràgraf apareguin idees noves.

- Evitar allunyar-se de l'assumpte principal.

- NO aprofitar per exposar el tema del curs.

- Eviteu els desenvolupaments descriptius i anecdòtic.

- NO us refugieu darrera l'autoritat d'un autor/a.

- No us oposeu a cap autor sense un examen atent de la seva doctrina.

Es tracta de fer un desenvolupament personal en que  s'integrin referències filosòfiques i les diverses informacions de què disposeu.

• Conclusió. Com que el desenvolupament anterior és progressiu, la resposta ja s'hahagut d'esbossar abans de la conclusió. Cal que es doni la resposta precisa, que a la vegada pot obrir portes per un debat posterior.

c) Autoavaluació: 

Abans de donar la dissertació per acabada, és convenient fer una lectura crítica. Rellegir atentament i valorar alguns aspectes com la concordància, el lligam lògic entre les parts, la rellevància dels arguemnts... I per suposat corregir el lèxic, l'ortografia, la sintaxi... 

ARISTÒTIL

APUNTS ARISTÒTIL

VERSIÓ RESUMIDA

Alguns conceptes s'han d'ampliar, com la lògica i l'educació. Les diferències amb Plató tampoc estan exposades. Utilitzar el apunts penjat a dalt per completar-ho  o féu recerques per altres blogs i/o webs.

TREBALLS LECTURA FILOSOFIA GREGA

Llibres recomanats:

Apologia de Sòcrates. Plató

Ètica a Nicòmac. Aristòtil.

TREBALL

1. Presentació

• Tindrà una extensió màxima de 5 pàg.
• Preferim que estigui feta amb ordinador, encara que fer-la a mà no rebaixa punts.
• Usarem un tipus de lletra (com times new roman, arial o verdana) i grandària (12) estàndards per al text. Els títols i subtítols seran més grans, però sense exagerar. L’interlineat serà d’1,25 o 1,5.
• La fitxa pot tenir portada.  Recorda posar el nom complet i oficial de l’alumne/a, el curs i el grup.
• Copiar i aferrar de servidors com “El rincón del vago” o “Monografías.com” serà especialment penalitzat.

2. Estructura

1. Descripció bibliogràfica. D’acord amb les convencions habituals, tindrà aquesta forma:

Cognoms, nom de l’autor/a (any d’edició: la darrera s’entén), Títol complet, ciutat d’edició, editorial, nombre d’edició [si no és la primera].

Per exemple:
Plató (2006), Diàlegs I, Barcelona, E. Gredos.

2. Presentació de l'obra i l'autor:
Hi hauran de constar les parts següents:

Resum de l’obra.

Tipus de gènere (assaig, diàleg, novel·la, teatre...) 

Notícia de l’autor/a

Parts de l’obra (plantejament, nus, desenllaç i on comença i acaba cadascuna) 

Temps i espai.

Principals personatges (descripció i comentari).

3. Comentari filosòfic.

-        Tema i tesis.

-      Idees principals, arguments i corrents filosòfiques presents, idees secundàries.
-     Compara les idees més rellevants amb altres autors estudiats i amb els corrents            filosòfics actuals.

-      Comentari personal i crític.

LA EDUCACIÓN PROHIBIDA

Aquesta pel·lícula és un documental sobre l'educació i aporta moltes idees per poder fer una bona crítica a l'educació pública com a sistema, des del punt de vista del coneixement, l'aprenentatge, la socialització i l'autonomia personal. Amb autors contemporanis com Piaget, Montesori, R. Steiner i clàssic com Aristòtil, Plató i Sòcrates ens mostra que l'educació és una tasca que es fa en comunitat i que afecta a l'ésser, que va enllà de la raó.

seràs uib

http://seras.uib.cat/.

En aquest enllaç podeu anar consultant tot el que sigui relacionat amb l'UIB, poves de les PAU, notes d'accés, activitats, jornades, portes obertes...

LECTURA DE L'ÈTICA A NICÒMAC

Ética a Nicómaco. Aristóteles.

Ética a Nicómaco. material d'estudi

Aquests videos poden ajudar en la comprensió. Una mica de paciència!!!!

Missatge per 2n Batx A

Estimats estudiants, estic molt contenta amb la correcció dels vostres exàmens. Evidement no puc publicar ses notes, amés que encara no són definitives perquè hem de fer la revisió, però com estaré 2 setmanes de baixa i sé que estareu impacients, us donaré un avanç:

Tenim:  

• 1 sobresalient
• 9 notables
• 7 aprovats 
• 4 suspesos

Esta genial per començar el curs!!!! Enhorabona!!!!!

FEINA PER AQUESTS DIES

Si arribès un professor substitut, perfecte!! Començaria amb Aristòtil.

Però no esperem massa cosa de la política, així que comencem virtualment. 

Video introductori:

PREPARAR L'EXAMEN DE PLATÓ

EL PENSAMENT SOFISTA

SÒCRATES

TAULA DIFERÈNCIES ENTRE SÒCRATES I SOFISTES.

APUNTS PLATÓ

TEXTOS PLATÓ

Consultar altres pàgines

altres apunts

TECNICA COMENTARI DE TEXTO

1. INTRODUCCIÓ. CONTEXT.

Descriure el context: dades històriques, sociopolítiques i culturals. Fer referències a l'autor i al seu projecte filosòfic.

2. TEMA I TESIS

Introduir el tema amb una frase o un parell de línies i específica la tesis proposada per l'autor en el text i la seva rellevància dins la Història de la filosofia..

3. ESTRUCTURA DEL TEXT

A) ESTRUCTURA FORMAL

Descriu la forma del text: diàleg, exposició, crítica, definició, anàlis, comparació, introducció, descripció, demostració, hipotesi, fal·lacia, etc...

Exposa en quantes parts es divideix el text i què es planteja en cadascuna d'elles.

B) ANÀLISI DE LES IDEES

Assenyalar les idees presents en el text i diferenciar les idees principals de les secundàries.

Explica el significat d'aquestes idees en el pensament de l'autor i comenta les idees fent referències a d'altres autos coneguts.

4. VALORACIÓ PERSONAL I CRÍTICA

Actualització d'aquestes idees. Crítica i opinió personal fent referències al desenvolupament històric d'aquestes idees i al seu tractament per els autora coneguts.

PRESENTACIÓ CURS HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

1.    CONTINGUTS

Bloc 1. La filosofia antiga i medieval:

Els orígens del pensament filosòfic occidental: Els presocràtics

Plató  i la teoria de les idees

 Aristòtil

Bloc 2. La filosofia moderna:

Descartes i el racionalisme

 L’empirisme. Hume

La il·lustració . Kant i l’idealisme.

Bloc 3. La filosofia contemporània:

Marx i el marxisme

Nietzsche i la crisi de la raó.

La crítica del poder: Hannah Arendt

Treballs complementaris d’ampliació i recerca:

●         L’hel·lenisme ●         El nominalisme ●         La política en Maquiavel ●         El renaixement i la revolució científica

●         La dialèctica  de Hegel ●          La filosofia analítica ●         Corrents filosòfics del segle xx. ●         La filosofia hispana.

2.    METODOLOGIA

●         Alternar l’explicació del professor amb preguntes adreçades als alumnes per tal de conèixer el seu coneixement previ o el seu grau d’adquisició de continguts.

●         Classes actives on es comentaran textos amb els alumnes, petits debats de temes rellevants i posada en comú entre tots d’idees sobre l’actualitat d’allò explicat.

●         S’insistirà en la importància de prendre apunts de classe i fer esquemes propis, així com també s’estimularà la confiança  de demanar tot allò que no s’entengui.

●         En cada unitat didàctica hem programat activitats d'iniciació, desenvolupament, consolidació, avaluació, reforç i ampliació.

●         Elaboració d'un  dossier selectivitat on s’arxivaran les activitats que poden ser útils per fer un bon repàs (resum del context, índex de cada unitat, vocabulari, activitats de comparació entre autors, reflexions sobre l’actualitat, esquemes...)

3.    CRITERIS D'AVALUACIÓ

●         Comentar textos filosòfics identificant el problema filosòfic plantejat i la tesi/s sostingudes, Contextualitzar el text dins la Història, la societat, la cultura i el desenvolupament de les idees filosòfiques.

●         Utilitzar i comprendre  la terminologia i conceptes bàsics.

●         Exposar el pensament dels autors amb coherència i rigor, saber relacionar conceptes amb la teoria de l’autor i amb altres autors.

●         Coherència entre allò que es demana i la resposta.

●         Demostrar capacitat cronològica: saber situar les diverses teories filosòfiques.

●         Reflexionar sobre l’actualitat d’allò estudiat manifestant l’opinió personal i l’esperit crític

4.    CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

●         Exàmens de  les unitats didàctiques bàsiques (on es  desenvolupen els autors propis de selectivitat) que  seguirà el model de les proves de selectivitat.

●         Les resta d’unitats són per complementar i afavorir la comprensió dels autors bàsics i seran avaluades amb un 10% en  cada avaluació. Aquest 10% és per pujar nota, no per aprovar l’assignatura.

●         La nota de l'avaluació reflectirà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en els exàmens. Es considera una avaluació com aprovada si la mitjana és igual o superior a 5. Els exàmens per poder fer mitjana han tenir una qualificació mínima de 4

●         La qualificació de final de curs, reflectirà la mitjana de les qualificacions de les proves objectives obtingudes al llarg del curs. 

5.    MESURES DE RECUPERACIÓ

●         Examen dels continguts de l’avaluació suspesa  que es realitzarà a principis de l’avaluació següent.

●         Recuperació de les avaluacions suspeses durant el curs en un examen final a juny

●         la recuperació extraordinària de setembre consistirà en una prova global de tot el curs que consistirà en un comentari de text. ( model selectivitat)

6.    MATERIALS I RECURSOS

●         Llibre de text : Història de la filosofia de l’editorial Edebe, l’alumnat el pot usar com a punt de referència.

●         Selecció de textos originals dels autors estudiats, es donarà un dossier de textos a l’inici de cada unitat didàctica. http://www.xtec.es/­~mcodina3/Filosofia2.htm.

●         Recull d’exàmens de selectivitat.

●         A cada unitat didàctica s’usaran els materials o recursos que es considerin adients, com per exemple, articles de premsa, el cinema, fragments de llibres sobre filosofia, algun còmic...

exercicis

exercicis online de repàs

la banalidad del mal

l' homo faber, productivitat i consum

Quizá nada indica con mayor claridad el fundamental fracaso del homo faber en afirmarse como la rapidez con que el principio de utilidad, la quintaesencia de su punto de vista sobre el mundo, desapareció y se reemplazó por el de "la mayor felicidad al mayor número de personas". Cuando sucedió esto quedó de manifiesto que la convicción de la época relativa a que el hombre sólo puede conocer lo que fabrica –que en apariencia era tan propicia para la plena victoria del homo faber- sería dominada y finalmente destruida por el aún más moderno principio de proceso, cuyos conceptos y categorías son extraños por completo a las necesidades e ideales del homo faber. Porque el principio de utilidad, aunque su punto de referencia es claramente el hombre, quien emplea la materia para producir cosas, todavía presupone un mundo de objetos de uso que rodean al hombre y entre los que éste se mueve. [...] Ésta radical pérdida de valores en el restringido marco de referencia del homo faber se da automáticamente en cuanto éste se define no como fabricante de objetos y constructor del artificio humano que incidentalmente inventa útiles, sino como fabricante de útiles y en particular "de útiles para fabricar útiles",  que sólo de manera incidental produce también cosas. Si en este contexto aplicamos el principio de utilidad, vemos que se refiere de modo primordial no a los objetos de uso, sino al proceso de producción. Ahora bien, lo que ayuda a estimular a la productividad y disminuye el dolor y el esfuerzo es útil. Dicho con otras palabras, el modelo esencial de medición no es el uso, sino "la felicidad" es decir, el grado de dolor y de placer experimentado en la producción o en el consumo de las cosas.

                                                                                                                             Hannah Arendt. La condición humana.

Concéntrate en leer sólo las palabras subrayadas!!!! Recuerdas el sentido que tenia la felicidad en la filosofía clásica? En el racionalismo, el empirismo y en Kant? En Nietzsche y en Marx? 

textos Hananh Arendt

textos

La palabra educación tiene un sentido perverso en política; se habla de educación, pero la meta verdadera es la coacción sin el uso de la fuerza [...] Pero incluso a los niños a los que se quiere educar para que sean ciudadanos de un mañana utópico, en realidad se les niega su propio papel futuro en el campo político porque, desde el punto de vista de los nuevos, por nuevo que sea el propuesto por los adultos, el mundo siempre será más viejo que ellos. Es parte de la propia condición humana que cada generación crezca en un mundo viejo, de modo que prepararles para un mundo nuevo sólo puede significar que se quiere quitar de las manos de los recién llegados su propia oportunidad ante lo nuevo.

 Hannah Arendt. La crisis en la educación. 

vita activa i condició humana

diferència entre eternitat i immortalitat

característiques del totalitarisme en H. Arendt

el totalitarisme

Hannah Arendt una filosofía moral politica

una filosofía moral política

HANNAH ARENDT APUNTS

APUNTS

HANNAH ARENDT. INTRODUCCIÓ

Aquests articles de El Pais ens aporten dades sobre la biografia, l'obra filosòfica i la importància que  la figura d'Hannah Arendt i les seves idees van adquirir tras la seva mort en l'any 1975


La filosofa enamorada
http://elpais.com/diario/2006/10/14/babelia/1160781430_850215.html

Hannah Arendt en el cinema
la banalidad del mal