TEXTOS UNITAT 2

1.

“...Mantinc (parla Protàgores) que la veritat és tal com l’he descrita, i que cadascun de nosaltres és la mesura del que és i del que no és; que hi ha, no obstant això, una diferència infinita entre un home i un altre home, en tant que les coses són i semblen ser unes a aquest i unes altres de diferents a aquell, i ben lluny de no reconèixer la saviesa, ni els homes savis, dic, al contrari, que algú és savi quan mudant la faç des objectes, els fa semblar i ser bons a aquell a qui abans semblaven i eren dolents (...)

Els savis i els bons governants fan que a la ciutat li semblin justes les coses útils en comptes d’aquelles que no tenen valor. Ja que el que sembla bo i just a cada ciutat ho és per a ella, mentre forma aquest judici; i el savi fa que el bé, i no el mal, ho sigui i ho sembli a cada ciutadà. Per la mateixa raó, el sofista capaç de formar d’aquesta manera els seus deixebles, és savi, i mereix molts diners dels qui n’han rebut la instrucció”.

PLATÓ: Teetet o de la ciència.

- En què consisteix ser savi segons el text?

2.

"També Protàgores sosté que l'home és la mesura de totes les coses, de les quals són en tant que són i de les quals no són en tant que no són"

"Doncs el que a cada Estat (polis) li sembla just i bell, efectivament ho és per a ell, mentre tingui el poder de legislar". "...per naturalesa no hi ha gens que ho sigui essencialment, sinó que és el parer de la col·lectivitat el qual es fa veritable quan es formula i tot el temps que dura aquest parer".

PLATÓ: Teetet o de la ciència.

3.

Ara és quan em sembla que m'has donat, amic Gorgies, una idea aproximada de l'opinió sobre la retòrica; perquè, si no entenc malament, dius que la retòrica és artesana de la persuasió

Com ara contestes que la retòrica és autora de la persuasió davant tribunals i de les restants reunions dels ciutadans .. es fa necessari examinar el següent: sembla evident que ciència i creença són coses distintes i que, aquelles, mentre existeixen creences veritables i falses; és impossible que hagi ciència falsa i ciència veritable (al mateix temps).

...Llavors, realment, l'orador no exerceix una funció docent davant els tribunals i en les restants reunions de ciutadans, en el que concerneix als just i a l'injust, sinó que es limita a inspirar la creença.

PLATÓ: GORGIAS.453a.

4.

Jo crec (afirma Sòcrates) que tu i jo i els restants homes vam estimar que cometre injustícia és pitjor que sofrir-la i no ser castigat.

PLATÓ: GORGIAS. 474b 2ªPart

5.

“...Tampoc no dialogo quan rebo diners i deixo de dialogar si no en rebo, més aviat m’ofereixo perquè em preguntin tant el ric com el pobre, i el mateix si algú vol respondre i escolta les meves preguntes. Si algú d’aquests és després un home honrat o no ho és, no podria jo, en justícia, incórrer en culpa; a cap d’ells no els he ofert mai cap ensenyament ni els he instruït”.

PLATÓ: Apologia de Socràtes

6.

“...El meu art maièutic té les mateixes característiques que el de les llevadores, però se’n diferencia en el fet que assisteix els homes i no les dones, i examina les ànimes dels qui donen a llum, però no els cossos. Ara bé, el que és més gran del meu art és la capacitat que té de posar a prova, amb tots els mitjans, si el que engendra el pensament del jove és alguna cosa imaginària i falsa o fecunda i veritable”.

PLATÓ: Teetet.

- Què tenen en comú l’art maièutic de Sòcrates i el de les parteres?

7.

Sòcrates no parlava com tant d’altres sobre allò que afecta la natura; lluny de buscar l’origen d’allò que els savis anomenen el cosmos, o les causes necessàries que han donat naixement als cossos celestes, feia veure que els qui es trencaven el cap amb especulacions com aquestes eren uns bojos. Perquè examinava, abans que res, si és que s’ocupaven d’aquestes coses perquè creien que ja coneixien prou les coses que feien referència a l’home i si creien prudent descurar allò que era a l’abast dels homes per tal d’aprofundir els secrets del cel.

Per la seva banda ell només discorria sobre afers humans. Entretenint-se sense parar amb el que és a l’abast de l’home, examinava allò que és pietós i allò que és impiu, allò que és honrat i allò que és vergonyós, allò que és just i, contràriament, allò que és injust, en què consisteix la saviesa i en què la bogeria, el valor i la covardia, allò què és l’Estat i un home de l’Estat, què és el govern i com se’n manegen les regnes. En fi, discorria a propòsit de tots els coneixements que fan l’home virtuós, i la ignorància dels quals, en canvi, el degrada, amb raó, bo i fent-li merèixer, amb raó, el nom d’esclau.

Xenofont, Records socràtics

- Quines raons van portar Sòcrates a despreocupar-se de les qüestions de la natura?

- Quines crítiques fa Sòcrates als filòsofs de la natura?

- A què dedica Sòcrates la seva atenció i amb quina finalitat?