LA DEMOCRÀCIA D'ATENES

1. Un context històric favorable

Les colònies gregues eren terreny en litigi permanent entre els grecs i els perses. Durant la segona meitat del segle VI aC. Els perses dominaven, però al segle V aC. s’inicia una revolta de les ciutats jòniques contra l’imperi persa. Vint anys van durar aquests enfrontaments, les Guerres mediques, que finalitzaren amb la victòria d’espartans i atenesos.

Després d’això els espartans i atenesos van viure 50 anys de pau que seran coneguts com l’època daurada de la democràcia i especialment del govern de Pericles ( 461-429 aC.) Però enfrontaments comercials van anar deteriorant les relacions entre Esparta i Atenes  que varen conduir a la Guerra del Peloponès i al govern dels 30 tirans.

2.      Una democràcia directa

En la democràcia atenenca no existia la delegació del poder en representants, els ciutadans havien d’implicar-se en le govern de la polis de forma directa i sense excuses.

L’Assemblea(ekklesia) era la institució principal de l’Estat. Estava integrada per tots els ciutadans, uns 40.000, que es reunien un cop per setmana. Qualsevol hi podia intervenir, discutir i presentar-hi afers a debatre. L’Assemblea era completament sobirana, el seu poder era total i absolut i no estava sotmès a cap tipus de limitació. Podia condemnar qualsevol persona a mort o a l’ostracisme(exili per deu anys), podia revocar les lleis existents i promulgar-ne unes altres noves, podia declarar la guerra i la pau, podia concedir avui plens poders a un polític i prendre-li endemà, podia reconsiderar les seves pròpies decisions  i canviar-les d’un dia per l’altre.

Hi havia també òrgans especialitzats:

ASSEMBLEA Formada per tots els ciutadans (a la pràctica només uns 5000) Té poder legislatiu. Se n’elegeixen per sorteig tots els càrrecs públics.
CONSELL Òrgan consultiu format per 500 membres	MAGISTRATS Càrrecs amb poder executiu ( estrategs i arconts)	HELIEA Tribunals encarregats d’impartir justícia.

3.      Una democràcia restringida a una minoria

Dins la polís no tothom gaudia dels mateixos drets. De fet, no hi governava el poble, sinó els ciutadans, un col·lectiu que suposava el 20% de la població. La resta de la població no podia participar en els afers públics i no tenia cap tipus de drets polítics.

CIUTADANS	HOMES LLIURES Nascuts a Atenes	Tenien drets polítics i econòmics	Participen a l’Assemblea i ocupen càrrecs públics
NO CIUTADANS	ESTRANGERS	No tenen drets polítics, però sí econòmics	Poden tenir negocis propis i paguen impostos. Personatges admirats com Protàgores i  Aristòtil
	DONES	No tenen cap tipus de drets ni polítics ni econòmics	No tenen vot ni veu a les assemblees i no poden tenir propietats
	ESCLAUS

Els ciutadans atenesos estaven sempre ocupats entre les assemblees, els sorteigs de càrrecs i les continues iniciatives militars. A més, hi havia constantment festivals públics. La majoria dels ciutadans no treballaven. Els més rics vivien de les rendes, altres tenien tallers artesanals on treballaven els esclaus. I els més pobres, que vivien de l’Estat ocupaven càrrecs públics o s’allistaven a la flota.