Aquests textos han sortit en les proves de selectivitat. És aconsellable llegir-les i resodre tots els dubtes abans de l'examen!!!
Per facilitar els recursos als alumnes d'Història de la filosofia de batxillerat.
AUTORS
- UNITATS DIDÀCTIQUES
- PRESENTACIÓ DE L'ASSIGNATURA 2019-20
- FILOSÒFS PRESOCRÀTICS
- SOFISTES D'ATENES
- SOFISTES D'ATENES
- SÒCRATES I PLATÓ
- ARISTÒTIL APUNTS
- ARISTÒTIL
- FILOSOFIA MEDIEVAL. TOMÀS D'AQUINO
- FILOSOFIA MODERNA. LA NOVA CIÈNCIA
- DESCARTES
- DESCARTES
- HUME
- KANT
- I. KANT
- MARX I EL MARXISME
- F. NIETZSCHE
- HANNAH ARENDT
- AUTORS. ALCOBERRO
enero 28, 2014
TEXTOS DE DESCARTES
textos de Descartes en les PAU
Aquests textos han sortit en les proves de selectivitat. És aconsellable llegir-les i resodre tots els dubtes abans de l'examen!!!
Aquests textos han sortit en les proves de selectivitat. És aconsellable llegir-les i resodre tots els dubtes abans de l'examen!!!
enero 27, 2014
preparar exàmens
Aquestes fitxes de la xtec us ajudaren a preparar els examens i sobretot l'apartat de l'actualitat
Descartes (1595 - 1650)
Preguntes
1, 2, 3
Pregunta
4
Descartes (1595 - 1650)
Context històric
Filosofia moderna à ss. XV –
XVI (Renaixement) fins mitjans del s. XIX
Antropocentrisme contra Teocentrisme
medieval (escolàstica)
Problema del mètode (racionalisme i empirisme) / Ideal
de Ciència.
Revolució científica
Subjectivisme
Racionalisme à raó
humana, menyspreu ct. Sensible à Idees innates = ct. Universal i necessari = Ciència
Universal à admiració per les matemàtiques (Descartes, Leibniz, Malebranche,
Spinoza...) à mecanicisme.
Empirisme à
experiència sensible = criteri de veritat à Negació idees
innates = negació ct. Universal i necessari (Francis Bacon, Hobbes,
Locke, Hume...)
Preocupació per dilucidar el problema del coneixement
Preguntes
1, 2, 3
Conceptes clau:
Mètode
Mathesis
universalis
Matemàtica
Regles per
a la direcció de l'espèrit
Discurs del Mètode
La Fléche
Evidència
Precipitació / prevenció
Claredat i distinció
Dubte escèptic / metòdic
Naturalesa simple
Naturaleses compostes
Innata
Anàlisi
Geni maligne
|
Intuïció
Síntesi
Deducció
Ordre
Intuïció de
conjunt
Enumeració i
revisió
Ordo
cognoscendi / lògica del descobriment
Meditacions Metafísiques
Principis de Filosofia
Ordo essendi
Adventícies
Factícies
Dubte
hiperbòlic
Cogito
|
Si fallor, sum
(S. Agustí)
Cercle viciós
Criteri
d'evidència
Voluntat /
enteniment
Problema de
l'error
Argument
ontològic
Res extensa
Res cogitans
Déu
Dualisme
cartesià
Glàndula pineal
Accions /
passions
Esperits
animals
Mecanicisme
Passions de
l'ànima
|
Pregunta
4
Descartes
|
Plató
|
Spinoza
|
Locke
|
ALTRES
|
Món
Res cogitants
Res extensa
Déu
Mecanicisme
|
Món intel·ligible
Món sensible
Demiurg
Exemplarisme
|
Substància
Atributs / modes
Paral·lelisme
psicofísic
Determinisme
|
Món = Inferència
Jo = Intuïció
Deu = Demostració
Experiència
|
Estoïcisme
|
Coneixement
Innatisme idees
Ct. Racional
Mètode
Mathesis universalis
Intuïció
Problema de l'error
|
Idees innates
Reminiscència
Mètode dialèctic
Dialèctica
Intuïció
Graus coneixement
|
Raó / pensament
Mètode geomètric
Ètica demostrata
|
Negació idees innates
Ct. Empíric
Mètode empirista
Negació Mathesis Un.
Idees simpl/complexs
Criteri empirista
|
Locke
Berkeley
Sòcrates
Aristòtil
|
Ànima
Unió accidental
Comunicació subst.
Esperits animals
Accions / passions
|
Unió accidental
Participació / imitació
Funcions de l'ànima
|
Paral·lelisme
psicofísic
Mode de l'extensió - mode del pensament
Accions / passions
|
Ànima = Intuïció
|
|
Pregunta 5
Idea principal del text
|
Conceptes amb els quals es pot relacionar
|
Mètode
|
Avui en dia el problema del mètode s'ha d'enfocar des
de la discussió al voltant del mètode científic. La ciència es fonamenta en
el mètode hipotètic-deductiu. L'esforç realitzat durant la Filosofia Moderna,
amb autors com Descartes, Bacon, Galileo, Newton, etc., ens ha permès
disposar actualment del mètode científic, que en té els seus origens en els
treballs de tots aquells autors.
El problema del mètode en l'actualitat s'ha centrat en
la crítica a la inducció. El problema de la inducció en la ciència ha
preocupat a Karl Popper, qui ha proposat com a mètode per contrastar una
hipòtesi, la refutabilitat o falsabilitat de la hipòtesi, en lloc de la
verificabilitat, que ocasiona el problema de la inducció.
|
Matemàtiques
|
En temps de Descartes es tenia com a model de ciència
les matemàtiques. Actualment i gràcies als plantejaments de Descartes i els
seus contemporanis, la ciència ha evolucionat en el coneixement de la
realitat gràcies a l'aplicació de les matemàtiques a la investigació de la
natura, apareix així la Física moderna, que és alhora un model de ciència que
permet parlar sobre la realitat amb objectivitat (proposicions sintètiques)
|
Coneixement
|
Es pot seguir un plantejament semblant als continguts
anteriors. Actualment cal sostenir un plantejament mixt: l'experiència és el
fonament de la investigació científica (comprovació, verificació) i la raó és
l'eina que permet construir hipòtesis i teories científiques per a explicar
l'experiència (demostració, lleis, teories...).
|
Idees innates
|
L'innatisme de les idees en l'actualitat no se sosté
amb la radicalitat del racionalisme, però si que es considera que la ment
humana té una estructura perceptiva i intel·lectiva que condiciona el
coneixement de la realitat. No existeixen les idees innates, però si una
estructura cognoscitiva que permet comprendre la realitat a escala humana.
|
Ànima
|
El concepte cartesià era dualista. Actualment el
dualisme no està vigent. La postura de la ciència és un monisme materialista:
cós i ànima formen una única sustància, sent l'ànima la ment humana que és un
producte funcional dels processos bioquímics del cervell humà. No obstant
persisteixen corrents filosòfiques que sostenen concepcions dualistes, fins i
tot en el camp de la ciència (Jon Eccles). Veure, per exemple, el llibre “El
Yo y su Cerebro” de Karl Popper i John Eccles.
|
Déu
|
El concepte de Déu en Descartes està molt lligat al
pensament de l'època, molt condicionada per la tradició precedent.
Actualment, la idea de Déu és, en l'àmbit científic, una hipòtesi més de
treball sobretot en la reflexió cosmològica sobre l'origen de l'univers. Per
exemple, l'argument del disseny sosté que l'univers pot ser el resultat d'una
ment ordenadora, un dissenyador còsmic, d'aquí se seguiria la versió fort del
principi antròpic.
|
Selecció de textos
René Descartes: amor, emoció de l’ànima
El amor es una emoción del alma causada por el movimiento
de los espíritus [animales], que la incita a unirse voluntariamente a los
objetos que le parecen convenientes. El odio es una emoción causada por los
espíritus, que incita al alma a separarse de los objetos que le parecen
nocivos. Digo que estas emociones son causadas por los espíritus, para
distinguir el amor del odio, que son pasiones dependientes del cuerpo, tanto en
cuanto juicios que llevan al alma a unirse voluntariamente con las cosas que
considera buenas o a separarse de las que estima malas, como en cuanto
emociones que estos mismos juicios excitan en el alma.
________________________________________________
Les passions de l´âme, a.79 (Oeuvres philosophiques, 3
vols.; Garnier, París 1973, vol. 3, p. 1012-1013).
René Descartes: atributs i modes
Cuando hablo aquí de modos, no quiero decir otra cosa que
lo que nombro en otra parte atributos o cualidades. Mas cuando considero que la
sustancia es por aquéllos afectada o variada, me sirvo particularmente del
nombre de modos; y cuando por esta variación puede ser denominada así, nombro
cualidades a aquellas diversas maneras, causa de que sea nombrada sustancia; en
fin, cuando pienso más generalmente, que estos modos o cualidades existen en la
sustancia, sin considerarlos de otro modo que como dependientes de esta
sustancia, les llamo atributos. Y puesto que no debo concebir en Dios variedad
ni cambio de ninguna clase, no digo que no haya en Él modos o cualidades, sino
solamente atributos; lo mismo que en las cosas creadas llamo también atributo,
y no modo o cualidad, a lo que se encuentra siempre en ellas inalterable, como
la existencia y la duración, en la cosa que existe y dura. [....]
Podemos también considerar el pensamiento y la extensión
como constituyentes de la naturaleza de las sustancias inteligente y corpórea,
y entonces no debemos concebirlos sino como la sustancia pensante y extensa.
__________________________________________________
Los principios de la filosofía, n. 56, 63 (Editorial
Reus, Madrid 1925, p. 50-56).
René Descartes: clases d’idees adventícies
Se me ofrece aún otra vía para averiguar si, entre las
cosas cuyas ideas tengo en mí, hay algunas que existen fuera de mí. Es a saber:
si tales ideas se toman sólo en cuanto que son ciertas maneras de pensar, no
reconozco entre ellas diferencias o desigualdad alguna, y todas parecen
proceder de mí de un mismo modo; pero, al considerarlas como imágenes que
representan unas una cosa y otras otra, entonces es evidente que son muy
distintas unas de otras. En efecto, las que me representan sustancias son sin
duda algo más, y contienen (por así decirlo) más realidad objetiva, es decir,
participan por representación de más grados de ser o perfección, que aquellas
que me representan sólo modos o accidentes.
_________________________________________________
Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas,
Meditación tercera (Alfaguara, Madrid 1977, p. 35).
René Descartes: deducció
Además de la intuición hemos añadido aquí otro modo de
conocer; el que tiene lugar por deducción: por la cual entendemos todo aquello
que se sigue necesariamente de otras cosas conocidas con certeza. [...] Así
pues, distinguimos aquí la intuición de la mente de la deducción en que ésta es
concebida como un movimiento o sucesión, pero no ocurre de igual modo con aquélla;
y además, porque para ésta no es necesaria una evidencia actual, como para la
intuición, sino que más bien reciben en cierto modo de la memoria su certeza.
__________________________________________________
Reglas para la dirección del espíritu, Regla III
(Alianza, Madrid 1984, p. 76-77).
René Descartes: el «genio maligno»
Así pues, supondré que hay, no un verdadero Dios -que es
fuente suprema de verdad-, sino cierto genio maligno, no menos artero y
engañador que poderoso, el cual ha usado de toda su industria para engañarme.
Pensaré que el cielo, el aire, la tierra, los colores, las figuras, los sonidos
y las demás cosas exteriores no son sino ilusiones y ensueños, de los que él se
sirve para atrapar mi credulidad. Me consideraré a mi mismo como sin manos, sin
ojos, sin carne, sin sangre, sin sentido alguno, y creyendo falsamente que
tengo todo eso. Permaneceré obstinadamente fijo en ese pensamiento, y si, por
dicho medio, no me es posible llegar al conocimiento de alguna verdad, al menos
está en mi mano suspender el juicio. Por ello, tendré sumo cuidado en no dar
crédito a ninguna falsedad, y dispondré tan bien mi espíritu contra las malas
artes de ese gran engañador que, por muy poderoso y astuto que sea, nunca podrá
imponerme nada.
__________________________________________________
Meditaciones metafísicas, con objeciones y respuestas,
Meditación primera (Alfaguara, Madrid 1977, p. 21).
René Descartes: el cogito
Así pues, considerando que nuestros sentidos en algunas
ocasiones nos inducen a error, decidí suponer que no existía cosa alguna que
fuese tal como nos la hacen imaginar. Y puesto que existen hombres que se
equivocan al razonar en cuestiones relacionadas con las más sencillas materias
de la geometría y que incurren en paralogismos, juzgando que yo, como cualquier
otro, estaba sujeto a error, rechazaba como falsas todas las razones que hasta
entonces había admitido como demostraciones. Y, finalmente, considerando que
hasta los pensamientos que tenemos cuando estamos despiertos pueden asaltarnos
cuando dormimos, sin que ninguno en tal estado sea verdadero, me resolví a
fingir que todas las cosas que hasta entonces habían alcanzado mi espíritu no
eran más verdaderas que las ilusiones de mis sueños. Pero inmediatamente
después, advertí que, mientras deseaba pensar de este modo que todo era falso,
era absolutamente necesario que yo, que lo pensaba, fuese alguna cosa. Y
dándome cuenta de que esta verdad: pienso, luego soy, era tan firme y segura
que todas las más extravagantes suposiciones de los escépticos no eran capaces
de hacerla tambalear, juzgué que podía admitirla sin escrúpulo como el primer
principio de la filosofía que yo indagaba.
__________________________________________________
Discurso del método, dióptrica, meteoros y geometría
(Alfaguara, Madrid 1981, p. 25).
René Descartes: origen del error
Por todo ello, reconozco que no son causa de mis errores
ni el poder de querer por sí mismo, que he recibido de Dios [...] ni tampoco el
poder de entender, pues como lo concibo todo mediante esta potencia que Dios me
ha dado para entender, sin duda todo cuanto concibo lo concibo claramente, y no
es posible que en esto me engañe. ¿De dónde nacen, pues, mis errores? Sólo de
esto: que, siendo la voluntad más amplia que el entendimiento, no la contengo
dentro de los mismos límites que éste, sino que la extiendo también a las cosas
que no entiendo y, siendo indiferente a éstas, se extravía con facilidad, y
escoge el mal en vez del bien, o lo falso en vez de lo verdadero.
__________________________________________________
Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas,
Meditación cuarta (Alfaguara, Madrid 1977, p. 49).
René Descartes: la evidencia
El primero [principio] consistía en no admitir cosa
alguna como verdadera si no se la había conocido evidentemente como tal. Es
decir, con todo cuidado debía evitar la precipitación y la prevención,
admitiendo exclusivamente en mis juicios aquello que se presentara tan clara y
distintamente a mi espíritu que no tuviera motivo alguno para la duda.
__________________________________________________
Discurso del método, Segunda parte (Alfaguara, Madrid
1981, p. 15).
LA MORAL CARTESIANA
LA MORAL DE LA PROVISIONALIDAD
REGLES DE LA MORAL PROVISIONAL CARTESIANA
|
|
Moderació
|
Obediència
a les lleis i costums del país.
|
Constància
|
Fermesa en
les accions un cop presa una decisió. Fugir de la indiferència i d’anar i
venir sense direcció.
|
Autodomini
|
Esforç
per canviar els nostres desigs abans que l’ordre del món. Acceptar els canvis
de la fortuna perquè només els nostres pensaments estan a les nostres mans.
|
Racionalitat
|
Subordinació
de la voluntat allò que el coneixement considera bo. Intel·lectualisme moral
|
enero 23, 2014
enero 22, 2014
enero 20, 2014
enero 19, 2014
FISICA ARISTÓTELES, DESCARTES Y RELATIVIDAD-MECÁNICA CUÁNTICA
comparativa física Aristóteles, Descartes y actualidad
Cuando lo imprimáis, hacedlo en formato página horizontal que podréis estudiarlo mejor.
enero 13, 2014
enero 12, 2014
CLASSIFICACIÓ DE LES IDEES EN DESCARTES
CLASSIFICACIÓ DE
LES IDEES
|
|
ADVENTÍCIES
|
Provenen de l’experiència: Aquesta taula
|
FÀCTIQUES
|
Construïdes a partir de les idees adventícies: un unicorn
|
INNATES
Veritables, clares i distintes
|
Consubstancials al propi funcionament de la raó.: El tot és més gran
que les parts
|
REGLES DEL MÈTODE CARTESIÀ
1.
De l’evidència:
Intuïció clara i distinta de la proposició
2+2=4
3+1=4
2.
De l‘anàlisi:
2+2=3+1
Dividir el problema en parts
més simples:
2+2 i 3+1
3.
Sintesi:
Si 2+2=4 i 3+1=4
aleshores 2+2 =3+1
4.
Enumeració:
Revisar, enumerar tots els passos per evitar errors:
a)
2+2=4 i 3+1=4
b)
2+2 i 3+1
c)
Si 2+2=4 i 3+1=4, aleshores 2+2=3+1
Suscribirse a:
Entradas (Atom)